Locomotores elèctriques

Les locomotores elèctriques són la majoria de les 61 (3 de vapor) de què disposen els ferrocarrils rètics en l’actualitat. Es mantenen en funcionament inclús les antigues locomotores de l’any 1911, encara que algunes s’ha donat de baixa. S’han de separar per tipus d’alimentació elèctrica, ja que, en algunes línies la tensió era diferent a la xarxa principal.

BB Ge 2/2

El Berninabahn va comprar dues locomotores a SIG, Alioth numerades como61 i 62 (posteriorment 161 i 162) en 1911, i actualment segueixen prestant servei a Poschiavo com a tractors de maniobres. Abans de 1935 treballava a 750 V, i posteriorment a 1000 V. Des de 1955 han rebut algunes millores per part de RhB per seguir en funcionament. Té una potència de 250 kW (uns 340 CV).

 
 
 
Ge 4/4

BB Ge 4/4 81 ex 6/6

La locomotora elèctrica de 6 eixos per al Berninabahn es va produir com a peça única per SLM el 1916. El seu pes de 45 tones es va distribuir en sis eixos per tenir bona tracció. En 1929 es van convertir els 6 eixos originals en només quatre, deixant al mig un fals eix. Durant la renovació es va preparar per l’augment de tensió de 750 a 1000 volts, cos que va fer incrementar la seva potència de 806 CV a 1040 CV. Se li va assignar d’origen el número 81 que va passar a 181 quan va entrar en rètics. Des del 1970 està preservada com a vehicle de museu. Encara que portava un compartiment d’equipatges no s’utilitzava i de fet no s’ha fet servir a la seva denominació tècnica. Son molt cridaners els frens elèctrics a ambdós costats de les rodes que els guien sobre el carril.

 
 
 
Gmf 4/4

BB Ge 4/4 82

La cocodril del Bermina va ser una locomotora aïllada que es va lliurar l’any 1928 per part de SLM i SAAS a aquell ferrocarril. Desprès de l’adquisició de la companyia per part dels ferrocarrils rètics l’any 1944 va passar com la resta de vehicles a rètics. La locomotora es va reconstruir l’any 1946. Es va donar de baixa de RhB l’any 1984 i adquirida pel ferrocarril de St. Georges-de-Commiers - La-Mure. Donat que la companyia passava per dificultats econòmiques i es començava a deteriorar, amenaçant inclús de desballestament, va ser adquirida pel Club 1889 i va tornar cap a Suïssa, sent restaurada i utilitza com a vehicle nostàlgic en el ferrocarril del Bernina. Des que va passar al RhB té el número 182. La seva potència era de 560 kW (760 CV), velocitat màxima 45 km/h i 43 tones de pes.

 
 
 
Ge 2/4

RhB Ge 2/4

Les set locomotores que van ser adquirides l’any 1912/13 a SLM/BBC per part dels ferrocarrils rètics van entrar amb el número 201 a 207, encara que en 1943 tres van refer-se i obtenir números del 211 a 213. Posteriorment a dues d’elles se’ls van canviar els motors de tracció i van ser matriculades 221 i 222. Les dues locomotores sense modificar 205 i 207 encara es conserven avui dia una a Filisur i l’altre al Museu del Transport de Lucerna. La resta van ser desballestades (3), o posades com a monument en pedestal (2). Amb 36,7 tones eren capaces de donar 300 CV de potencia amb l’alimentació a 11 kV 16,7 Hz.

 
 
 
ge 3/3

RhB Ge 3/3

A principis dels anys 80, i degut a l’escassetat de locomotores de maniobres i sense les Ge 2/4 per ser massa velles, es va decidir comprar dues locomotores de maniobres modernes a la vegada que s’encarregava la sèrie Ge 4/4 II. Van ser construïdes per RACO /BBC i per a una velocitat de 40 km/h donaven una potència de 425 kW. L’any 2018 es va portar a lloc una renovació pneumàtica completa de la locomotora 214 que ha compartit el mateix compressor que les Ge 4/4 II, canviant per aquest motiu la seva aparença externa. S’utilitzen per fer maniobres en Chur (214) i Samedan (215) i són molt vistoses pel seu clàssic color taronja.

 
 
 
ge 4/6 353

RhB Ge 4/6

Amb motiu de la inauguració del ferrocarril Samedan-Scuol es van adquirir vuit potents locomotores entre 1912 i 1918 amb la disposició d’eixos 1D1, amb numeració 301-302, 351-355 y 391. Segons quines locomotores tenien una potència de 440 kW (4) o 588 kW (4). Amb l’arribada de la Ge 6/6 es van relegar a un trànsit lleuger i mitjà de viatgers i mercaderies per tota la xarxa principal. Amb l’arribada de les Ge 4/4 II es van anar donant de baixa, i actualment hi dues d’elles preservades, la 353 a Samedan i la 391 en el museu DTMB d’AEG.

 
 
 
Ge 6/6

RhB Ge 6/6 I

Les locomotores de la sèrie 401 a 415 se les van anomenar "cocodril" com a sobrenom per la seva forma dels capots extrems amb els motors i la part central amb dues cabines i la resta de components elèctrics de la locomotora. Amb una massa en servei de 66 tones, podia arribar a una velocitat màxima de 55 km/h amb 1200 HP. Van ser construïdes per SLM de Winterthur entre 1921 i 1929. Queden dos d’elles en actiu, la 414 i la 415 que son operatives de museu als ferrocarrils rètics. I com estàtiques queden la 402 a Lucerna, la 407 a Bergün i la 406 està desmuntada en el DLW de Meiningen.

 
 
 
Ge 4/4 I

RhB Ge 4/4 I

Les locomotores Ge 4/4 I es van fabricar des del 1947 al 1953 per un consorci format per SLM, BBC i MFO en número de 10 locomotores, a les que per primera vegada se les dona nom propi i batejades amb els noms de les muntanyes de la regió. Van formar part de la sèrie 601 a 610. Amb una potencia de 1185 kW (1600 CV) i una massa de 48 tones podia arribar als 80 km/h de velocitat màxima. Entre 1986 i 1991 es van modernitzar traient la porta d’intercomunicació, i per tant canviant el frontal de la locomotora i el color de la mateixa. Algunes d’elles desprès de 50 anys de servei han estat donades de baixa, sent la 60 desballestada, i la 602 i 603 enviades a museus. La resta de la sèrie roman en servei secundari amb les obres del nou túnel de l’Albula, inclús alguna d’elles s’ha vist a partir de 2018 amb el Glacier Express.

 
 
 
Ge 4/4 II

RhB Ge 4/4 II

Les 23 locomotores numerades de 611 a 633 es van posar en funcionament l’any 1973 (primera sèrie de 10) i 1984 (segona sèrie de la resta). Fabricades per SLM, amb els seus 1700 kW (2300 CV),i un pes de 50 tones, poden arribar als 90 km/h. S’han utilitzat per a trens de viatgers i mercaderies des de la seva entrada en servei a la xarxa principal, i des del 1997 també a la línia d’Arosa. Es poden controlar en doble tracció i inclús formar trens llançadora amb cotxes amb cabina del tipus BDt. Seguint amb la sèrie anterior, aquestes locomotores portes noms al·lusius a llocs típics dels Grisons, especialment poblacions.

 
 
 
Ge 6/6 II

RhB Ge 6/6 II

En la dècada dels anys 50 el trànsit va creixen tant que les cocodrils de rètics i les Ge 4/4 I no eren suficients per la tracció de tots els trens, especialment els més pesants de ciment des d’Untervaz a l’Engadina per a la construcció de la presa d’Albigna. Per això entre 1958 i 1965 es van construir 7 locomotores articulades verticalment amb disposició B-B-B per part d’un consorci format per SLM, MFO i BBC. Amb les seves 65 tones de pes eran capaces de donar una potència de 1764 kW, uns 2400 CV amb sis motors, un per cada eix. Les dues primeres locomotores encara van conservar la port d’intercomunicació durant un temps, mentre la resta van ser construïdes directament amb finestres davanteres i color d’acord a la modernització. En l’actualitat segueixen en servei i constitueixen la sèrie 701 a 707 amb els seus respectius noms propis.

 
 
 
Ge 4/4 III

RhB Ge 4/4 III

Les 13 locomotores d’aquesta sèrie, fabricades per SLM i ABB entre 1994 i 1999 tenen una massa en servei de 60 tones i una velocitat màxima de 100 km/h. Donen una potència de 2400 kW (max. de 3100 kW) i un esforç de tracció màxim de 170 (200) kN, degut als seus quatre motors. Aquestes locomotores es van començar a modernitzar l’any 2016, sotmetent-les a una revisió general i la instal·lació d’un nou sistema de protecció ZSI 127. Posteriorment se les modernitzarà la electrònica de potència, cosa que farà que duri fins l’any 2021. Son típiques les seves decoracions publicitàries, encara que conserven el seu nom relacionat amb poblacions dels Grisons.

 
 
 

Totes les fotos són de Viquipèdia, clicant sobre la foto surt la pàgina original de Wikimedia Commons.

Català

Mapa: