És el nom comercial del tren turístic que recorre la xarxa ferroviària de via estreta des de Zermatt que es troba en el cantó de Valais fins a Sankt Moritz del cantó de Grisons. Recorre dos línies de ferrocarril, que es complementen per a aquest recorregut, que són el Matterhorn-Gotthard Bahn y el Ferrocarril Rètic.

Se l'anomena "l'exprés més lent del mon", perquè el viatge actual dura set hores i mitja per recòrrer 291 quilòmetres, travessant 291 ponts i 91 túnels. El punt més alt és el Pas d'Oberalp, que es troba a 2033 metres d'altura sobre el nivell del mar, i el més baix a Chir, a 585 metres sobre el nivell del mar. Part del seu recorregut (només en el ferrocarril MGB) es realitza amb cremallera del tipus Abt per una llargària total de 23,9 quilòetres dispersa entre diversos trams.

Com la gran majoria dels trens suïssos, el tren està format per vagons de primera i segona classe i conté servei de restauració a bord, que es pot realitzar al vagó restaurant o en el mateix seient. Compta també amb un servei de comentari del recorregut en sis idiomes (alemany, anglès, francès, italià i xinés) i dos canals de fil musical que compmementen les estraordiànries vistes que es veuen des del tren de les altres valls alpines.

Per viatjar al Glacier Express s'ha de reservar plaça anticipadament, a més d'obtenir el corresponent bitllet, i es pot fer en qualsevol estació dels ferrocarrils suïssos o en grans estacions internacionals i en agències de viatge.

Història

Primers anys:

El Glacier Express va començar la seva marxa el 25 de juny de 1930, va portar 70 persones i va durar 11 hores. Per les fotos de l'època va ser un tren de luxe molt especialitzat. Es va produir desprès de l'atzarosa finalització del darrer tram de la línia del Furka-Oberalp (companyia integrada en MGB) l'any 1926. En els primers anys el Glacier Express, en el tram Brig-Visp-Zermatt (companyia integrada en MGB) s'utilitzaven locomotores elèctriques, però en el Furka encara s'utilitzaven locomotores de vapor. A finals de 1941 i principis de 1942, això va canviar amb l'electrificació de la línia del Furka-Oberalp.

El tren va deixar de funcionar durant els anys 1943 a 1946 por la Segona Guerra Mundial. Durant alguns anys s'anaven afegints a trens de viatgers normals formant un tren interminable en determinats trajectes, altres vegades s'afegien vagons, i en l'actualitat s'ha hagut de doblar l'oferta fent funcionar en determinats moments dues composicions de tren completes depenent de la demanda.

Anys 80:

Fins el 1981 el tren havia de pujar pel coll del Furka, situat a 2.162 metres sobre el nivell del mar. L'ascens no es podia fer durant els mesos hivernals ja que s'havien de desmuntar diversos ponts deguts a problemes tècnics amb els glaciars i les neus perpètues. Per tal motiu, l'any 1982 es va acavar la perforació del túnel Base del Furka. El llarg túnel del Furka uneix els cantons del Valais (en l'estació d'Oberwald) i de Uri (en l'estació de Real) sota la immensa muntanya del massís del Furka.

Recents desenvolupaments:

Entre 1986 i 1993 el BVZ i el FO van invertir 40 milions de frans suïssos en la construcció de nous cotxes panoràmics de primera classe per al tren. L'any 2005 més de 250.000 passatgers viatjaven cada any en el Glacier Express. Actualment tots les cotxes del Glacier Express son del tipus panoràmic i estan integrats en trees famílies depenent dels constructor, però amb poques diferències estètiques:

Cotxes panoràmics fabricats per Breda l'any 1993 que son els primers que es van fabricar en Itàlia i van rebre diferenst colors: com a Furka-Oberalp, Com a Brig-Visp-Zermatt, com Matterhorn-Gornergrat Bahn i amb l'actual del Glacier Express. El disseny dels cotxes és de Pinifarina, i son la sèrie 4000, com Api els de 1a classe y com AS els de 2a classe. Van ser renovats durant l'any 2006.

Cotxes panoràmics RJ (Ramseier & Jenzer) que van ser els primers en fabricar-se i circular en 1a classe juntament amb cotxes estàndar. Se'ls reconeixia perquè les portes no estaven enrasades amb la carrosseria i sobre els testers els aparells de l'aire condicionat sobresortien del sostre.

Cotxes panoràmics de Staedler Rail, que inclouen els cotxes restaurant de diferent distribució. Es poden detectar perquè el tram de les finestres panoràmiques es arrodonit i per diferències entre els cotxes de 1a classe (api) i els de 2a classe entre ells. Son els fabricats per al ferrocarrils rètics. Els restaurants WRp s'integren a la composició y no es separen en tot el trajecte. A la foto es pot veure les diferències entre els tres tipus de cotxes del GEX.

Itinerari

Destacarem el viatge des de Zermatt a St. Moritz, en els diferents trams de via de les antigues companyies.

El primer inconvenient que tenir per arribar al nostre punt inicial de viatge és que Zermatt és una població totalment peatonal, i d'aquesta manera s'ha mantingut degut a l'actitud dels seus ciutadans que l'han volgut mitjançant referèndum. Per arribar a Zermatt obligatòriament s'ha d'arribar en tren. Pot ser des de Visp, a la part baixa de la vall del Vispa, en la confluència amb la Roine, o arribar a l'estació de Täsch, on eixsteix un enorme estacionament de cotxes per servir els viatges en tren.

Començarem ara el viatge en el Glacier Express dients els diferents escenaris que ens trobarem:

Zermat-Brig

En el tram que antigament va pertanyer a la companyia Brig-Visp-Zermat, baixarem per les escarpades muntanyes que rodejgen el famós Cerví rodejats de les vinyes acosterades de la vall del Vispa (en es troba el vinyal més alt d'Europa en Visperterminen entre 600 i 1200 metres) i els vinyals en terrassa de Stalden, que estan més abaix, que permeten, amb la poca pluviositat, afegida a la climatologia protegida amb un clima fred en hivern i suau en estiu, que els vinyals mantinguin les uves sanes. Això fa que aquesta zona del Valais sigui especialment procliu al cultiu del vinyal.

El tren surt de Zermatt per passar per Kalter Boden bordejant la riva esquerra del riu Matter Vispa, que travessa abans d'arribar a Täsch pel Taschenbrucke. Continuem cap a Randa, Herbriggen i Mattsand pel marge dret del riu, que tornem a travessar pel Mattwaldbrücke abans d'arribar a St. Niklaus, parada obligatòria de la regió mitjana de la vall del Vispa, al marge esquerre i travessant el Blattbach.

Més avall, amb el Sellibrücke es travessa de nou el riu per anar a la riva dreta i passar per Kipferwald dins d'un túnel anomenat Kipfenschlucht i tornar a passar de seguida a la riva esquerra pel pont Kipenbrücke. Arrivem a Kalpetran, i desprès es travessar el Mühlebach per arribar a Stalden-Saass, lloc on s'uneix a un afluent (Saaser Vispa). Per l'Ackersandbrücke es torna de nou al marge dret del riu i ja no es deixarà, passant per Ackersand, fins arribar a Visp.

En Visp la línia dona un gir de 90 graus cap el norest per, de forma paral·lela als ferrocarrils estatals suïssos, arribar a Brig, passant per Eyholz, Gamsen i Depot Glisergrund. Brig es l'estació que va ser la seu social de les dues companyies que formen el Matterhonr-Gottard Bahn, i parada obligada del Glacier Express. En el trajecte hem baixant gairebé mil metres des dels 1616 de Zermatt als 678 de Brig, alguns trams amb obligació d'utilitzar la cremallera.

Secció del Furka

El ferrocarril Furka-Oberalp va trigar molt en estar operatiu donada la gran quantitat de problemes que va tenir perquè l'èxit arribés amb la pujada dels dos ports més alts de Suïssa en tren. Per fer això, i de la mateixa manera que va fer el BVZ, i en més gran mesura, utilitza trams de cremallera per pujar als 2163 metres del port del Furka i tornar a baixar als 1439 metres en què es troba Andermatt.

Com ja s'ha explicat abans, en la dècada dels 80 es va retallar el port de Furka mitjançant un túnel a la base, el Furka Bassistunnel, que evita l'immens tram de cremallera que va des de Oberwald a Realp, i per tant, els problemes que la climatologia adversa proporcionava l'hivern, entre elles el desmuntatge de diversos ponts o la percussió de trams de neu gelada amb una alçada superior a la d'un tren.

L'itinerari des de Brig ens fa començar a pujar per la vall de la Roina, passant per l'estació de tren de via normal que gira cap a Bellinzona. Paral·lel a la Roïna comença l'ascenció una vegada que ha creaut sota les vies de la SBB, i passa per l'estació de Naters, creuant el riu per agafar la seva riba dreta, passant per l'estació de Bitsch i Mórel. Tornant a creaut la carretera i el riu s'arriba a l'estació de Betten Talstation (on els telesfèrics ens portes a Betten Dorf i Bettmeralp), el tren s'allunya de la Roina per arribar a Grengiols, on es troba una de les mes impresionants obres de fàbrica d'aquest tram, el viaducte de Grengiols seguit pel túnel helicoïdal, posat per guanyar altura, amb una inclinació constant i en cremallera. Viatgem ara pel marge dret de la Roïna per arribar a LAx i Fiesch (important centre esportiu).

El tren fa ziga-zaga de nou per les vessants del Mühlebach per tornar a anar paral·lel al riu, passant per Bellwald, Blitzingen, Gluringen, Reckingen, Münster, Geschinen, Ulrichen i Obergesteln. Anem pujant en alçada per la vall de Goms, lloc inhòspit donat als esports d'hivern. Al final de l'alta vall de Goms arribem a Oberwald, en què comença el túnel base del Furka que mitchançant un penden ascendent i forma de mitja lluna per evitar les filtracions del riu ens portarà a Realp. Hem tormat a pujar gairebé 900 metres fins els 1538 sobre el nivell del mar. El túnel Base del Furka, de 15,35 quilòmetres de llargada va des d'Oberwald a 1368 metres d'altura, encara al cantó de Valais, a Realp, que es troba al cantó de Uri a 1538 metres d'altura. A més de ser-hi pel pas de trens, serveix de pas per als cotxes que han de passar d'un costat a l'altre, ja que el port de carretera del Furka està tancat permanentment. S'utilitza per això trens llençadora per a vehicles lleugers. Una altra de les grans aventatges d'aquest túnel és la seva temperatura constant, per la qual cosa, l'aigua que es recull en el vessant oest a 16 graus es porta a Oberwald i escalfa 177 apartaments i una sala esportiva amb una potència total instal·lada de 960 kW.

Entre Oberwald i Realp torna a funcionar com a tren turístic i històric el Dampfbahn Furka-Begstrecke, que utilitza l'antiga línia somital del Furka-Oberalp. Per això s'han hagut de renovar les vies i s'han restaurat locomotores de vapor i cotxes històrics del Furka, que funciona des de 1990 en 17,838 km de via no electrificada.

Des de Realp, ja al ben mig de la vall d'Urseren (cantón d'Uri), en tren baixa vorejant el riu Reuss cap a Hospental i Andermatt.

Secció de l'Oberalp

Andermatt va ser una estació prinicipal de la línia i bifurcació de la línia de la Garganta del Diable cap al túnel de base del Gotardo en Goschenen. A partir dels 1404 metres d'altura tornem a descendre el port d'Oberalp, serpentejant per les muntanyes del Grossboden, passant per Nätschen per arribar a l'Oberalpsee, i l'estació en corba que és le mes alta de la línia, Oberalppass a 2033 metros d'altura. En el mateix pas es canvia del cantó d'Uri al dels Grisons, i es succeeix un descens meny vertiginós cap a Disentis/Mustér.

El tren baixa per la vall Val cap al Vorderrhein o Rin anterior, passant per Tschamut Selva, Dieni, Rueras, Sedrun, Bugnei, Mumpé Tujetsch i Segnas en l'anomenada Surselva. En la planície que forma la desembocadura del Segnas sobre el Rhin anterior, la via s'allunya del riu i passa per Acla da Fontauna per pujar del nivell cap a Disentis, en la vessant de la muntanya, per sobre de l'estació i el poble, es pot veure la famosa abadia benedictina. Aqui acava el trajecte del Matternhorn-Gornegratt Bahn i es fa un canvi de locomotora perque el ritme del tren el porti una locomotora del ferrocarril rètic.

Secció del Rhin anterior, Ruinaulta

De Disentis/Mustér la línia va vorejant les gorges del Rin pels canó de la Ruinaulta cap a Reichenau-Tamins. Encara a la Surselva el tren passa per Sumvitg Cumpadials, Rabius Surrein, Trun, Tavanasa-Breil/Brigels, Waltemburg/Vuorz, Rueun i arriba a Ilanz/Glion. Estem en terra de l'idioma Romanx i els noms de les poblacions contenen el nom en alemany i reto-romanx.

A partir de Ilanz comencen a succeir-se les gorges del Rin, o l'anomenada Ruinaulta. El tren que siempre bordejava el arge esquerre del riu, en Ilanz passa al costat dret i passa per Castrisch i Valendas, Sagogn, Versam Safien, y pel pont de Isla Bella es torna a l'altre marge per arribar a Trin, i una mica abans de la confluència dels rius Rin anterior i Rin posterior, torna a creuar per un pont el primer per ajuntar-se amb la línia de tren que va a Thusis i entrar a l'estació de Reichenau-Tamins.

En aquesta zona del viatge les petites estacions estan molt allunyades de les problacions i es poden observar paisatges idil·lics formats per les grans gorges que escavat a la roca el riu Rin.

Secció Landquart-Thusis o Principal

És un camí d'anada i tornada, ja que des de Reichenau-Tamins, el Glacier Express inicia el camí d'anada cap a Coira (Chur) passant per les estacions de Domat/Ems, Felsberg, Chur West i Coira, que es troba a 584 metres d'altura sobre el nivell del mar. Es una zona eminentment industrial, en alguns trams existeix doble via, i inclús en una de les vies hi ha un tercer carril de via convenicional. Es la part més poblada del Grisons als voltants de la capital, Coira.

En Coira es troba l'estació de tren convencional cap a Zuric, en tren de via mètrica cap a la línia del Prattïgau, el tren de via mètrica cap a Arosa i lestació de busos postals.

Una vegada realitzada la inversió de marxa el tren surt de nou per la via contrària en sentit ascendent, a partir de Reichenau-Tamins, el tren pren el camí cap a Thusis, puja cap Bonaduz, baixa per la vall del Domleschg cap a Rhäzuns i Rothenbrunnen, per a tornar a pujar cap a Rodels-Realta, Cazis, i arribar a Thusis (697 metres d'altura), que és el començament de la línia de l'Albula.

Secció de l'Albula

A partir de Thusis, amb la seva estació amb sostres de vidre, comença l'ascens cap a St. Moritz. Es la part més vistosa dels ferrocarrils rètics i la que conté més túnels i ponts. A més, del túnel de l'Albula, una altra obra d'ingenieria imponent, per la qual es coneix aquesta línia, els ferrocarrils rètics i els ferrocarrils suïssos, és el pont sobre el riu Landwasser, que va seguit amb el túnel del mateix nom.

El tren va pujant (sense cremallera) cap a Solis, Tiefencastel, Surava i Alvaneu per arribar a Filisur, que es troba a 1080 metres d'altura.

En l'estació de Filisur es separen les rames de St. Moritz i de Davos. Seguint amb direcció a St. Moritz seguim serpentejant amb destinació de Stugl/Stuls, Bergün/Bravuogn i Muot per arribar a Preda, que es troba a 1789 metres d'altura. Per poder pujar en tant poc espai des de Bergün fins a PReda es van realitzar una ingent quantitat d'obres d'enginyeria consistents en diversos túnels helicoïdals, que fan que el mateix paisatge es vegi per l'esquerra del tren y desprès del túnel es vegi per la dreta. En Preda ens fiquem al túnel de l'Albula per seguir pujant d'una forma més descansada, obtenint al seu interior la velocitat màxima de la línia que pot ser de 90 km/h.

A l'altre costat del túnel sortim a la Val Bever en Spinas, y baixem cap a Bever (1710 metres d'altura) i Samedan (1705 metres) ja en la vall de la Alta Engadina per continuar cap a St. Moritz per Celerina. S'acav el recorregut en l'estació de St. Moritz a 1775 metres d'altura al costat del llac homònim.

St. Moritz és una població dedicada a l'oci hivernal des de temps immemorial, de fer va tenir dos jocs olímpics hivernals en 1928 i 1948. De St. Moritz surt la línia del Bernina cap a Itàlia amb el famós Bernina Express com a tren renombrat.

Les valls de l'Albula i de Bernina estàn declarades Patrimoni Mundial de la UNESCO. Per això, tant el Glacier Express com el Bernina Express porten trens panoràmics: per assegurar-se fruir el més possible del paisatge.

Video

4K Aboard the Glacier Express.

Video de Tren TrainZug que narra el viatge dins del tren des de Chur a Zermatt.

Glacier Express: St. Moritz to Zermatt

Video de Tim's Travel Videos gravat el 16 d'agost del 2011 en el trajecte indicat.

Glacier Express: auf der Schiene durch die Schweizer Hochalpen-Reisenbericht

Video de FaszinationFerne, audio descriptiu en alemany.

Abenteuer Glacier Express

Tenir un viatge d'aproximadament vuit hores no hauria de ser un problema en tren. Especialment si encara és un tren exprés segons horari i té el nom Express a la seva denominació.

Eisenbahn-Romantik

S'informa d'un viatge en tren superlatiu: el viatge del llegendari Glacier Express, "el tren exprés més lent del món".

Teil 1 Zermatt St. Moritz              Teil 2 Von Brig nach Disentis       Teil 3 Von Disentis über Chur, Bergün, Preda nach St. Moritz

Viatge en cabina en el Glacier Express - World railways.

Die Schonsten Bahnstrecken: un video antic en el que podrem veure les estacions abans de la seva remodelació del segle XXI, i el Glacier Express quan encara no tenia cotxes panoràmics. vagones panorámicos.

1. Zermatt - Brig     2. Brig-Andermatt    3. Andermatt-Disentis    4. Disentis-Chur      5. Chur-Filisur    6. Filisur-St. Moritz