Locomotores de vapor

Les locomotores de vapor dels ferrocarrils rètics van ser relegades ràpidament del seu treball a partir de l'electrificació de les línies principals, ben cert que van seguir en servei actiu, ja no es van veure tan actives amb la forta demanda de viatgers que es va tenir en el primer quart del segle XX per part dels ferrocarrils rètics. Durant la Primera Guerra Mundial el carbó va escasejar i es va generalitzar l'electrificació per a totes les línies dels ferrocarrils rètics.

Les primeres locomotores de vapor es van construir per al ferrocarril embrió dels rètics, el LAndquart-Davos Bahn i van se útils des de 1889 al 1922 en que es va completar l'electrifcació completa de la xarxa rètica. Algunes ja van ser venudes abans donat que van resultar superflues per la companyia.

Es van completar 5 tipus de locomotores de diferent tracció, i algunes encara estant en servei o preservades pels ferrocarrils rètics.

LD G 3/4

Aquestes locomotores (1-16) van ser (les primeres) de la línia Landquart-Davos Bahn, i es van anant construint i entregant entre 1889 i 1908. LA sèrie va constar de 16 locomotores (només les 8 primeres amb nom) amb una disposició d'eixos 1'C. El seu pes en buit era de 23,5 Tm i en servei de 30,2 Tm. La seva velocitat màxima de 45 km/h i només podia traccionar 3300 kg a 20 km/h, ja que només tenia una potència de 184 kW (250 CV) a aquesta mateixa velocitat. Van ser fabricades per SLM a Winterthur com locomotores tanc, amb dipòsit d'aigua de 2600 llitres i càrrega de cargó de 950 kg. La pressió de caldera es de 12 bars. Tot això feia freqüent que s'utilitzés només per un trànsit de viatger i mercaderies lleuger, fins que van arribar les G2 x 2/2 que estaven pensades per a serveis més exigents.

 
 
 

LD G 2x2/2

Aquestes dues locomotores (21 + 22), anomenades Scaletta i Albula, van ser fabricades per Maffei a Munich, i van entrar en funcionament l'any 1891. Eren locomotores del tipus Mallet amb un pes en buit de 36,5 Tm i en servei de 44,5 Tm. L'any 1910/11 les dues locomotores es van reconstruir amb motiu del canvi de caldera i es van adaptar a les G2/3 + 2/2 que es van lliurar més tard. La pressió es va mantenir en 12 At i en 1920 van ser retirades i venudes a l'empresa feroviària Rede Sul Mineira de Viaçao de Brasil. En 1944 desapareix la pista d'ambdúes locomotores de les empreses de Brasil.

 
 
 

RhB G 2/2 + 2/3

Aquestes dues locomotores (23 + 24), van ser fabricades per SLM de Winterthur l'any 1896, també com les anteriors, son del tipus Mallet i es van diferenciar en que tenien un eix lliure sota la cabina de conducció. Pràcticament eren iguals a les seves predecessores, encara que la pressió de la caldera va pujar de 12 a 14 Atm. Els seus noms van ser Maloja i Chiavenna, es van retirar del servei l'any 1926 i es van vendre a l'empresa Oberhasli (predecesora del Meiringuen-Innerkirchen-Bahn). Podien moure un tren de 70 Tm en un pendent de 45 milèsimes a 15 km/h, ya que tenien una potència d'uns 500 CV. Es perd la pista de les mateixes durant la II Guerra Mundial, segurament perquè es van fer xatarra.

 
 
 

RhB G 2/3 + 2/2

Aquestes locomotores, en número de 8 (25 a 32) van ser fabricades per SLM de Winterthur en 1902/03 amb un bastidor exterior i sense pivot. No se les va donar nom especial (com es va fer amb les anteriors, part de la sèrie G 2/2 i les altres Mallet de RhB. Es van vendre totes entre 1920 i 1921. La majoria va ser venuda a un ferrocarril de Madagascar on van ser desballestades l'any 1930 (la 25) i en 1958 (29-31). Les locomotores 26 a 28 van ser venudes al ferrocarril de Yverdon-Ste-Croix, sent desballestada la 27 l'any 1946, però les antres dues van ser enviades a Espanya on es van desballestar l'any 1960 (28) i 1969 (26).

 
 
 

RhB G 4/5

Aquestes locomotores (101 a 129) van ser adquirides a partir de 1904 a SLM. En aquesta sèrie les locomotores van deixar de tenir cabonera i dipòsits a la locomotora (tipus tanc) per emportar un tènder afegit. Son una evolució de dues locomtores venudes a un ferrocarril etíop (en nombre de 2 qeu van estar fent proves a la línia de l'Albula de rètics. Els bons resultats donats van fer que RhB comprés les 29 locomotores que va arribar a tenir. Soporten una velocitat màxima de 45 km/h, sent les 4 primeres diferents, del tipus 1'D n2v i donaven una potència de tan sols 440 CV, mentre que la resta ja donaven una potència de 800 CV, perquè eren del tipus 1'D h2. La distribució era Walschaert. De totes queden 2 locomotores funcionals, la 107 i la 108 que estan als ferrocarrils rètics com locomotora funcional de museu. 2 es van vendre a un ferrocarril brasiler l'any 1924 (101 i 103), 7 al Ferrocarril de La Robla (102, 104, 105, 106, 109, 110 y 111) en 1920 i en 1949-52. La resta, de la 112 a la 129 es van vendre als ferrocarrils estatals tailandesos l'any 1926 (queden dues en un museu i en un monument a Chiang Mai.

 
 
 

Totes les fotos son de Wikipedia, clicant sobre la mateixa surt la pàgina original de Wikimedia Commons.

Català

Mapa: