Línia del Misox
La línia de ferrocarril de Bellinzona a Mesocco, també coneguda com Misoxerbahn, Misoxerlinie o Ferrovia Mesolcinese, es una antiga linia de ferrocarril de via pètrica situada a cavall entre els cantons suïssos del Ticino i dels Grisons.
La línia va ser inaugurada l'any 1907 per la companyia Società Ferrovia elettrica Bellinzona-Mesocco (BM). L'any 1942 es va fusionar amb els ferrocarrils rètics (RhB). Durant l'any 1972 es va interrompre el tràfic de viatgers, i durant el 2003 també el tràfic de mercaderies quw estava circunscrit a una part de la línia. Fins l'any 2013 la Società Esercizio Ferroviario Turistico (SEFT) va mantenir el ferrocarril museu turístic en el tram de 12,7 quilòmetres que quedava de l'explanació inicial i la va anomenar Ferrovia Mesolcinese (FM).
L'any 2014, un projecte per millorar la zona d'assentament de Roveredo i un projecte d'expansió del cantó del Ticino en el punt d'encreuament de Castione-Arbedo van donar lloc a fer un tall a la línia que la va fer mes curta uns 3,9 quilòmetres entre el pas a nivell de Grono i Cama. LA conessió d'aquesta secció resultant va ser cancel·lada el 15 de juny del 2016 a petició del SEFT.
Història
Bellinzona-Mesocco-Bahn
En 1895 es van fer els primer plans per accedir a la Val Mesolcina amb un ramal des de l'estació de Castione-Arbedo de la línia del ferrocarril del Gotardo. Desprès de descartar una línia d'ample normal UIC, es va pensar a fer una via d'ample mètric o estrec de funcionament elèctric, per suggerència dels habitants dels Grisons. Desprès que la companyia operadora fos fundada a Lostallo el 26 de juliol de 1903, van començar els treballs de construcció l'any 1905.
La primera secció de 21,4 quilòmetres entre Bellinzona i Lostallo, per Castione-Arbedo, Lumino, San Vittore, Roveredo, Grono, Leggia i Cama, es va obrir al trànsit el 6 de maig de 1907. Lacontinuació entre Lostallo i Mesocco de 9,9 quilòmetres amb dues estacions a Cabbioloi Soazza es va obrir al trànsit tres mesos desprès el 31 de juliol de 1907.
El recorregut de 31,3 km. incloía 3 túnels, 28 ponts -inclosos 3 grans viaductes sobre el riu Moësa- i 18 estacions i abaixadors. El centre d'operacions era Castione-Arbedo, amb un altre dipòsit i taller a Mesocco. El penden màxim era de 60 mil·lèsimes i el radi de corba més tancar de 80 metres. El corrent estava proporcionat per la central de Cebbia, a prop de Mesocco que subministraba els 1500 volts per a tota la línia.
Van haver repetits intents d'estendre la línia des de Mesocco pel pas de Sant Bernardí o el de Splügen cap a Thusis que no es van portar a plaç, i va acavar sent la única línia dels Grisons que no tenia connexió amb els ferrocarrils de la línia principal.
Fusió amb la RhB
El tráfic de la línia no es va desevolupar gaire bé durant els anys 30, per la qual cosa, la companyia va buscar l'ajut dels ferrocarrils rètics amb els que es va fusionar l'any 1942. A partir d'aquell any RhB va començar a modernitzar el material rodant, el sistema de víes i l'alimentació amb corrent elèctric. L'any 1955 van entrar en funcionament els rollwagen i es va instal·lar una rampa per aquells vagons a l'estació de Castione-Arbedo.. Així, d'aquesta manera es podien traslladar el vagons d'ample UIC per via d'ample mètric sobre unes plataformes especials (rollwagen).
RhB no va poder ressoldre el problema de la perifèria de Bellinzona, ja que la línia no començava a l'estació de la SBB, sinò a deu minuts a peu, a la plaça Mesolcina. Per tant, tots els intercanvis s'havien de fer a l'estació de Castione-Arbedo directament i des de la línia del Gotardo.
En la dècada dels anys 60, en lloc d'invertir en el ferrocarril es va decidir millorar la carretera para·lela A13, que va coemnár a fer competència al ferrocarril, inclús plantejant-se obstacles en la construcció entre ambdós mitjans. A pesar d'això, RhB va continuar amb la renovació de la línia i l'any 1966 va fer la comanda de 6 vagons de viatgers d'aleació lleugera al Misox i va preparar una altara comanda de 3 cotxes mes. L'any 1967 va haver un informe favorable al ferrocarril que no va agradar al Ministre de Transport, que va encarregar un segòn informe. RhB va haver de canviar els plans i en lloc de fer la comanda de 6 cotxes curts per la línia, es van demanar 5 cotxes més llargs per la línia d'Arosa. En 1966 el Govern Federal va ordenar la interrupció del transport de viatgers. A pesar de totes les protestes i una petició de 5000 firmes no es va canviar la ressolució.
Cessament operatiu per part dels ferrocarril rètics
El 28 de maig de 1972, va cessar el trpafic de viatgers en la línia del Misox. El viatge es va traslladar als busos postals. Una de les principals raons va ser la millora d'accés a la vall a trave sde l'autopista A13 que havia estat completada. A partir de llavors, els busos sortien de Thusis pel pas de Sant Bernardí o pel túnel nomònim cap a Bellinzona.
Es va mantenir llavors el tràfic de mercaderies entre Castione-Arbedo i Mesocco i es va interrompre definitivament el tram de 3,4 quilòmetres de llargària entre Bellinzona i Castione. En agost de 1978 uns forts aiguats van fer malbé la part superior de la línia. Això va provocar el tancament i demolició de la línia des de Cama fins Mesocco. Els dos automotores més antics que es van quedar a Mesocco anaven a ser desballestats, però l'associació pro-Misoxerbahn va adquirir un d'ells, que finalment va ser rebutjat l'any 1983.
L'any 1980 es va decidir la construcció d'una nova via de mercaderies no electrificada per al Misox. Amb la finalitat de simplificar la construcció de carreteres i alliberar terres als pobles, es va planificar una nova línia, el que va apujar molt els costos. La decissió no es va prendre i va quedar tot en paper mullat, i RhB va continuar prestant servei en el tram Castione-Arbedo-Cama. En Grono es va establir un taller per reemplaçar el de Mesocco en l'edifici d'una fàbrica.
El tancament de la aceria Val Moesa (Monteformo SA/Von Roll), la més gran empresa industrial de la vall i el client més important de mercaderies l'any 1987 va significar la finalització de les operacions previstes. Finalmnet, la resta de transport de mercaderies es van tornar escassos, i ja no justificarien el cost de la línia.
A les vísperes de l'any nou de 2003, la línia i les concessions es van transferir a la Società Esercizio Ferroviario Turistico (SEFT), inscrita al Regristre Mercantil como associació turística des de 1995. Els vehicles que se van quedar a la línia es van tornar a retolar com FM (Ferrovia Mesolzinese).
Funcionament com a museo ferroviari per part del SEFT
A la línia por va canviar durant el temps operatiu amb SEFT. Els vehicles van ser revisats en un hangar a prop de Grono. Les àmplies instal·lacions ferroviàries de Castione-Arbedo, on s'estacionaven els vagons i automotors de la Ferrovie Mesolcinese, van servir de centre d'operacions. La línia Castione-Cama funcionava el´èctricament, i els trens regulars circulaven els diumenges de juliol a octubre. En 2009/2010 es va produir un important canvi degut a la renovació de l'estació de la SBB de Castione-Arbedo, que va incloure la demolició de l'edifici anterior i el desmantellament d'algunes vies d'ample mètric. El trasllat previst del punt de partida a l'altre costat de la carretera general no es va portar a termini degut a la interrupció de les operacions del museu a finals de l'any 2013.
Cesament operatiu del museu ferroviari
El municipi de Roveredo va sol·licitar la retirada de les vies per permetre la transformació del centre de la ciutat. El poble anteriorment estava dividit per l'autopista i la via del ferrocarril, i va rebre un nou centre. La renovació del pas soterrat del ferrocarril s'hauria associat a uns costos alts o mesures de reconstrucció molt grans.
En desembre de 2013 es va suspendre el funcionament del museu ferroviari per expiració de la llicència de transport de viatgers el 14 de desembre, i el cantó dels Grisons encara havia sol·licitat a la Confederació Helvètica la seva revoació fins a finals de 2020, cosa que no va passar.
El ferrocarril va ser desmantellat en grans trams, i per un futur s'està considerant la creació d'un museu a Grono.
Enllaços
Gartenzug
Pàgina dedicada als trens de jardí, que es fa ressò de la història de la FV amb fotos i videos
Polier
Pàgina dedicada a la BM amb fotos de material motor, d'arxiu i de models a escala. També té llibres i enllaços a d'altres pàgines.
Bahn Galerie
Fotos de la Ferrovie Mesolzinese des de el 97 al 2020.
E G B (eingestellte-bahnen.ch)
Dades i fotos del ferrocarril Bellinzona- Mesocco en alemany. Especialmente bona la galeria fotogràfica que està plena de fotos posteriors al tancament de la línia i algunes històriques en blanc i negre.
Ferrovia Mesolcinese
Dades de la pàgina de la SEFT en italià guardades a Waybackmachine
Mapes
Swisstopo
Cartografia de la zona des de l'any 1850 fins el 2018 només canviant la línia de temps superior (en alemany, francès, italià, anglès i romànic).
Video
Daily Motion
Ferrovia Mesolcinese - Cama (succesió de fotos del FM)
RhB, Strecke Bellinzona-Mesocco 1971+1972
Videos antics de Thomas Lüders pujats a Youtube el novembre de 2917.
Con la Ferrovia Mesolcinese
Video de singeoro en que es posen fotos de la construcció i es fa una animació del passat.
Ferrovia Mesolcinese (2013.I)
Video en Vimeo sobre el tren turístic del FM, realitzat l'octube de 2013. A partir d'aquest video es pot reproduir un segon que és la continuació.
Vapore in Mesolcina-1997
Imágenes inèdites d'un viatge a vapor al ferrocarril de la vall Mesolcina, amb l'estat de vies de l'any 1997, realitzat per Televallasina
Addio Ferrovia Mesocinese
Primer cas de desconcessió a Suïssa. Amb el darrer servei realitzat er FM el diumenge 27 d'octubre de 2013, realitzat por Televallasina.
