Línia de Pontresina

La línia que uneix les estacions de Samedan i Pontresina, anomenada "Pontresinerlinie" és una de les potes el triangle format per la línea de l'albula que arriba a Samedan i es dirigeix cap a St. Moritz i la línia del Bernina qe des de St. Moritz es dirigeix cap a Tirano (Italia). Està situada en l'alta Engadina i representa l'enllaç directe entre les línies de l'Albula i Bernina, encara que també està inclosa a la línia de la Engadina (Bever/Scuol-Tarasp) amb la que es vincula de forma més operativa amb trens que tenen l'inici o final a Pontresina. Com és part de la xarxa principal dels ferrocarrils rètics, el seu quilometratge parteix des de Landquart que es el punt inicial de la xarxa.

Història

La línia es va inaugurar el dia 1 de juliol de 1908, juntament amb el tram Pontresina-Mortertasch de la Companyia de Ferrocarrils del Bernina. Fins el dia 1 de juliol de 1909 va ser la única connexió entre la xarxa principal dels ferrocarrils rètics i la línia del Bernina, que ja havia estat electrificada amb corrent contínu.

L'any 1913 la línia es va electrificar també, però amb corrent altern de 11 kV a 16 2/3 Hz.

Actualment s'està fent doble via a la línia de l'Albula entre les estacions de Samedan i Bever, per tant, totes dues estacions canviaran de fesonomia per millorar els serveis i cadéncies horàries dels trens procedents del triangle St. Moritz-Pontresina-Samedan i les línies de l'Albula, Bernina i Engadina.

Descripció

La línia té una llargària de 5.293 metres, amb via única electrificada i ample mètric. S'inicia a l'estació de Samedan (km. 97,707) a 1705 metres sobre el nivell del mar i acava a Pontresina (km. 103) a 1774 metres sobre el nivell del mar. Cap a la meitat del recorregut es troba Punt Muragl (km 100,537, a 1728 metres sobre el nivell del mar).

La línia canvia la seva direcció ja des de Samedan deixant la via principal cap a St. Moritz a la seva dreta per girar de l'oest cap al sud, i bordejant la zona industrial de Samedan, amb diversos accessos a fàbriques passar sobre el riu Inn en el km. 98,046 i el seu afluent, el Flazbach al quilòmetre 100,714. El seu pendent màxim és de 26 mil·lèsimes i el seu número de perfil ferroviari és el 960.

Funcionament

Fins la data, la estació de Pontresina conté dos sistemas de corrent totalment independents corresponents a la línia del Bernina (1000 volts de corrent continu) i la xarxa general de rètics (11 kV 16 2/3 Hz de corrent altern), per als trens que circulen que han de commutar entre ambdúes tensions d'alimentació si han de continuar cap a la línia del Bernina. Per aquest motiu els trens procedents de Samedan ocupen les vies 1 i 2, les trens del Bernina les vies 4 a 7 i es deixa la via 3 amb catenària commutable per ser utilitzada pel Bernina Express des de Chur a Tirano i el Heidi Express.

Les obres d'actualització per a la commutació de la catenària es van realitzar l'any 1981. Abans d'això les maniobres que es es realitzaven des que es va posar en marxa el Bernina Express al 1973 les realitzaven les locomotores bi-modals Gem 4/4 que circulaven en modus dièsel entre Samedan i Pontresina i desprès amb tracció elèctrica fins a Tirano. El greu inconvenient era que aquestes locomotores s'havien de parar del tot per fer el canvi de mode de tracció, el que les va fer realitzar trajectes no desitjats des de Samedan fins a Surovas o des de Pontresina a Bernina Diavolezza.

Actualment els moderns automotors Allegra de la sèrie ABe 8/12 estan realitzant aquest trajecte del Bernina Express o d'altres trens del tipus Regio i realitzant el canvi de tensió sense cap problema de forma automàtica a l'estació de Pontresina. Aquests automotors van entrar en funcionament l'any 2011 per als trens que realitzaven el canvi de tensió a Pontresina (com el Bernina Express). A més, els automotors poden tirar d'una composició de cotxes de viatgers normals o panoràmics enganxats, encara que ja és molt poc freqüent veure vagons de mercaderies enganxats al final de la composició com d'antuvi.


 

Català

Mapa: